21.9.08

Boomp3.com

Emprenc l'últim tram del camí de forma lenta, sabent que es reprendran totes aquelles batalles que quedaren pausades quan florien les roses i que la sang tornarà a vessar, de forma irremeiable. Amb la gelidesa al cor, només podem embriagar-nos amb un albariño dut del meu últim viatge. Aturar el temps i asseure's prop de l'abisme i contemplar la bellesa de l'infinit i la immensitat de la tenebra. Quedaran les paraules orfes i jo intentaré plasmar totes aquelles frases que resultin sublims, sense les faltes d'ortografia que tant m'embruteixen. Abjecte, al cap i a la fi, abjecte i condemnat per totes les màscares que vam importar de Venècia; abjecte i lligat a centenars de cadenes que delimiten els conceptes fonamentals de coherència interna i pau social. Sembrar les llavors de la hipocresia i renéixer, deixant enrere tots aquells pensaments que m'imposaven el canvi. La promesa de travessar el Mediterrani és fruït d'un dinar amb gent aliena a mi. El batec és quelcom que s'atura, donant pas a un lament que brota de les entranyes. Antany, quan era jove, quan era innocent i tot em semblava susceptible a ésser millorat, vaig haver de traçar un mapa per a dues persones que es perderen dins meu. Jo i la meva ombra. Les promeses de vides millors sempre acaben amb la percepció que un ha cregut durant tota l'existència en una mentida. Tants mots per dir coses tan simples. I aquesta necessitat irrefrenable de llegir poesia. I aquesta pròpia desconeixença.




Quédate conmigo este día y esta noche y poseerás el
origen de todos los poemas,
poseerás lo bueno de la tierra y del sol (aún quedan
millones de soles),
no cogerás ya las cosas de segunda o tercera mano,
no mirarás más por los ojos de los muertos,
ni te alimentarás con los espectros de los libros,
tampoco mirarás por mis ojos, ni de mi mano recibirás las cosas,
a todo el mundo has de oír y por ti mismo filtrarás las
cosas.

Walt Withman


5 comentaris:

Rita ha dit...

Segueixo sense entendre res, però seguiré passant. Escrius bé i sembla que hi hagi molts sentiments barrejats. Les persones sensibles sempre m'han semblat bones persones.
Bona nit!

Anònim ha dit...

Pero que bueno, joder, y cuanto lamento no haberlo escrito yo (antes). Que idiotas todos los demás.

Què t'anava a dir ha dit...

Estas molt trista. Que et passa?

Mirielle ha dit...

parles sempre de la hipocresia, suposo, et refereixes a la contradicció aquella del que sentim amb el que acabem realitzant. Però no és en sí, deliciós, contemplar el joc i les veus de l'ànima? Perquè penso no ens pertany la desconeixença, sinó estimar qualsevol lloc que no sigui nostre, i viure orgulloses, altives... com si no ens quedés més remei que compartir la mateixa sort.
I perdona'm aquestes paraules, ha estat un impuls, i també, el llegir poesia.

Anònim ha dit...

[ http://thatblogalreadyexists.wordpress.com/2008/09/18/50-aceptacion/ ]

No digas bobadas, señora Da-Lo-Guay. Claro que estoy herido y que el tiempo cura. Pero soy mejor que el dolor, y escribiré sobre él mientras sea fácil y nuevo... hasta que también esa tarea me canse y aburra.

Y claro que es bueno Withman, aunque lo maldecimos por estar enterrado donde nuestra madre.