Recordar.
Reconectar.
Reviure.
Reaparèixer.
Trobo a faltar viure amb la intensitat d'abans: les punxades de dolor en les profunditats de les entranyes, la febril necessitat d'escriure just abans l'albada, el constant xiuxiueig de les muses dins la meva ment desgastada. Tot el meu ésser vibrava amb el so de les tecles, posseït, sacrificat a la paraula. Han passat quatre anys i he oblidat com escriure; han passat quaranta-vuit mesos i, en definitiva, he oblidat qui era. Vull tornar a sentir els vidres dins les meves venes, vull tornar a sentir com les cicatrius dels meus braços palpiten al ritme del batec del meu cor. Vull tornar a casa, a la meva obscura i tenebrosa llar, al meu refugi, vull tornar a ser capaç d'escriure sense haver de rellegir-me, de provocar una esgarrifança, de sentir que m'agenollo al mig de Gran Via i em sento disposat a morir. He pensat molt, en la mort, aquests mesos. En la mort i en el mar, en desaparèixer i pensar que la vida seguirà corrent. Fer un exercici d'humilitat i saber-se efímers. Ser incinerat i esdevenir pols i saber que els dies seguiran passant, que els que ens envolten seguiran rient, que la vida s'obrirà més enllà de la nostra nit eterna i farà que les flors, de nou, tornin a renéixer. He perdut el temps i les paraules i el nord i l'habilitat que feia que els meus dits volessin sobre el teclat d'aquest ordinador pretèrit. Us he perdut. Però ara reaparec i vosaltres, com Llàtzer, heu de tornar a alçar-vos.
