Totalmente A Favor

Actualitzar un dilluns des de la universitat. Esmorzar però sent-ne conscient que el temps s'esgota, que ja, tot plegat començar a ser irremeiable. Dir-te que el que vulguis, que no m'importa. Dir-te que és millor si ho deixem córrer tot, si en comptes d'enfrontar-nos-hi permetem que s'escoli riu avall, fins a desaparèixer en el vast oceà. Xiuxiuejar que més endavant, quan les meves mans comencin a tremolar i la meva vista es ressenteixi de tot l'esforç fet, demanaré abandonar-me, arran la carretera, en una cuneta gelada, bruta, decadent igual que la nostra ànima. Tot són veritats quan sé que les corretges ens lliguen fins a fer-nos sagnar. Tanmateix, ens és igual, i aquesta és la tan anunciada frase que ens canviarà la vida. Ens resulta indiferent morir o viure o contemplar Barcelona a través dels ulls d'un cec. Les pinzellades de colors, les tonalitats entrellaçades, els Rothkos que resguardem en la nostra habitació només són accessoris que no converteixen la nostra mediocre existència en una de més interessant. I vaig plorar, per a què mentir-nos, per a què amagar les llàgrimes entre les meves mans. Vaig plorar i tu deixares descansar una mà en la teva esquena i passà un tren - ens travessà, millor dit - i mentre esperava, allà, en un capvespre gèlid, jugava amb la idea de jaure enmig de les vies i deixar-me aniquilar de la manera més macabre possible. El problema descansa en el dubte. El que cal saber és si aquesta primavera tornarà a ser tan càlida com l'anterior. Tot i així, fins i tot el nostre desglaç comporta el perill de morir submergits en l'aigua.