El pelele, Goya

En realitat, no era la primera vegada que jugaven amb ell. El primer cop, li van prometre amor etern, però mentre passejaven pel parc, amb les mans entrellaçades i el seu cor bategant amb la força pròpia de l'adolescent captiu per la bellesa, ella pensava en un altre. Després d'aquest primer desengany, i per ser el primer el més dolorós, el més punyent, el que més va fer sagnar-lo, es va tornar a enamorar d'una noia de cabells llargs, quasi infinits i de mans lleugerament pàl·lides. Aquest cop, essent més prudent, no va jurar-li que l'estimaria per sempre però si que apostà fortament per aquesta relació que cregué beneïda pel mateix Déu. Tanmateix, també en aquesta ocasió el temps conspirà en contra seva i la seva innocència no li va permetre veure com la que era la seva noia intimava amb un altre durant les melangioses tardes de diumenge. La tercera vegada fou una cosa totalment imprevisible: la coneixença d'una persona agradable, amb la que congeniava plenament, el pas del temps, la certesa de percebre, mesos després, que ell ja no concebia la vida si no era al seu costat. Podríem dir, ell podria dir que aquesta va ser la vegada que sofrí més, o com a mínim més intensament. També la causa era diferent de les d'antany: ella no l'estimava, malgrat tots els esforços que fes, malgrat totes les flors regalades a mitjanit, tots els sopars on ell la convidava, totes les passejades arran el mar, amb les mans quasi tocant-se. Però no. Per més que ho intentava, sempre hi havia un abisme, una distància que els situava a cada un d'ells en els extrems més oposats del món. La quarta dona que li robà el cor feu el mateix amb la seva cartera. Va ser una relació fugaç, plena de desconfiança i de recel, però que no obstant, exercia sobre ell un cert atractiu. En la repulsió hi trobà la l'atracció.

I conclou, fent observança de la seva pròpia història, que ha estat emprat com una joguina, com un passatemps humà sotmès als designis més caprixosos de les seves quatre amants. Però segueix viu, malgrat que li hagi costat Déu i ajuda haver arribat fins aquí.

Nova (i humil) proposta pels Relats Conjunts