Doneu-m'ho tot. No només el vent, no només l'espasa, no només el bolígraf amb què escriure aquestes línies. Doneu-m'ho tot i beneïu-me. Doneu-m'ho tot i deixeu que m'agenolli i que, tremolant, em llevi aquesta vida no viscuda per un tret a la templa. Vindrà el vent de l'Est, aquell que se'ns emporta si del nostre cor en vessa fang i llot i ens condemnarà a un infern on els vidres naveguin per la nostra sang i la memòria ens falli quan vulguem recordar el nostre nom. Què som quan escoltem aquesta música que ens trenca i ens enfonsa i estripa les entranyes com si fossin un drap vell? Res. Però tot i així, doneu-m'ho tot: aquest dolor que em penetra i m'immobilitza i també aquesta pau interior que sento a mitja tarda, quan la feina està feta i les arestes de la vida es suavitzen. Ho hem de demanar tot, ho hem de voler tot. I morir extenuats, després d'haver recorregut un llarg camí, sabent que ens mereixem un descans. El descans.
totalmenteafavor@gmail.com
Esta obra está bajo una licencia de Creative Commons.