8.12.14

Manchester

Ens assentem a la barra i demanem la primera de moltes rondes de cerveses a un euro, la gran màgia de Barcelona. I parlem i riem i comencem a coneixe'ns mútuament, a descobrir-nos les debilitats i les fortaleses, a inspeccionar-nos l'interior com si fóssim antiquaris que esperen adquirir una peça que han estat esperant durant tota la vida. I mentre bevem, mentre la cervesa comença a impregnar-nos la pell i els llavis et miro fixament, tan que em fa mal i que tu t'espantes. I em preguntes el perquè però no deixes de beure i jo no t'ho sé respondre pel que també bec un glop, llarg i lent. I de cop t'abandono i centro la meva mirada en l'ampolla de Jack Daniel's del meu davant i m'oblido de tu i d'aquesta amarga cervesa que comença a enterbolir-me la mirada i d'aquest antre de la ciutat comtal que començo a conèixer més bé que casa meva. Torna, em dius, però no puc perquè m'he segrestat dins meu i la muralla que havies destruït, tan hàbilment per conèixer-me, s'alça de nou amb la força de mil titans. M'has perdut, et dic, m'has perdut però no vull deixar d'embriagar-me amb tu, i et pago una altra cervesa, la que fa tres o quatre, qui sap, i seguim bevent i tu segueixes parlant perquè vols tornar-me a la Terra, a aquest tamboret dur, al teu costat. En el fons, tens por de la solitud, et responc, i a mi m'és igual, m'és indiferent que no puguis viure sense algú que et riu les gràcies, sense algú que t'agafi el telèfon quan et despertes d'un crit en la matinada més freda i fosca. M'és igual, et dic, però menteixo, perquè vull dormir amb tu, però això no puc dir-t'ho o no encara, perquè no vull que ens fem mal, no vull estar sagnant durant dies per una història que ha tingut un final abans de tenir un principi. I seguim bevent, perquè la cervesa cura unes ferides que encara no ens hem fet, perquè l'aire és càlid i perquè no ens espera ningú. I de fet, em dius que no t'espera ningú, que sempre agafes el camí més llarg per tornar a casa. I això em trenca el cor i em fa saltar una llàgrima. I et miro, de nou, amb la força de mil guerrers en el camp de batalla, i clavo les meves pupil·les en les teves i lluito per enfonsar tota la teva resistència i quan et tinc, just davant meu, just amb els llavis entreoberts i el cor bategant-te amb una feresa mai vista et dic que he de marxar a casa.

0 comentaris: