5.9.08

Dona Desconeguda

DONA DESCONEGUDA Ivan Kramskoy 1883

Duc, en el fons, una vida tediosa. Passejo amb carruatge pels nevats carrers de Moscú i m'aturo, aquí i allà, per a contemplar la vida abjecte d'aquells que m'envolten. Jo els menyspreo. I no obstant, sento la necessitat, dia rere dia, de fer aquest trajecte i observar, amb aquest esguard fruït d'una mescla inexacte d'altivesa, pedanteria i certa fastuositat, les situacions més quotidianes i monòtones, perquè són, en essència, les que em resulten més alienes a la meva condició.
Malgrat tot, i si bé que no vull reconèixer-ho, trobo un cert plaer en les accions més comunes: gaudiria de la compra de la primera barra de pa abans de la sortida del sol i somriuria com un infant amb l'elaboració de l'àpat que clogui el dia. Tot i així, res d'això em correspon, per naturalesa. Jo, vaig nàixer per a contemplar el meu imperi des de la més alta finestra de la meva llar, negant-se'm alhora, qualsevol activitat que pogués danyar aquestes mans pàl·lides, terriblement pàl·lides i fràgils. Com enfrontar-se contra allò que se m'imposà abans que tingués la facultat de rebel·lar-me? Aquesta vida ja és inherent a mi. La duc als meus gens, com si fos una tara, i és inútil lluitar-hi. Perdoneu-me, potser inútil no és la paraula: podria emprendre una guerra interna per a deslluirar-me de totes les comoditats a les que ja estic avesada, però quin seria el resultat? Un interior devastat, ensangonat, per, al capdavall, continuar amb la mateixa situació? Una derrota pronosticada d'avant-mà, una batalla perduda anunciada als astres. La existència, al cap i a la fi, és resignació amb allò que som, o més aviat, amb allò que ens han obligat a ser.

I ara deixeu-me, us ho prego. El gèlid vent comença a bufar en aquest Moscou tan avorrit i els meus serfs comencen a impacientar-se. Com veieu, ni tan sols jo duc una existència del tot lliure: estic subjecte als designis d'aquest temps inclement, als esguards malhumorats d'aquells que em serveixen i a la meva naturalesa.


humil proposta per als Relats Conjunts


17 comentaris:

Pd40 ha dit...

Molt maco, com sempre. Fas servir les paraules d'una manera que el relat t'absorbeix. Felicitats!!

Rita ha dit...

M'ha agradat. És curiosa, i per pensar-hi, aquesta manca de llibertat dels rics...

Mireia ha dit...

Una proposta molt diferent.

Emily ha dit...

Ets bona escriptora, i com et poses dins la pell d'aquesta dona tan freda...Li aniria bé baixar del seu carruatge, comprar flors, parlar amb la gent amb la que ella no es vol mesclar...

Carme ha dit...

Una visió diferent, que acaba fent una mica de pena, malgrat l'altivesa.

Nymnia ha dit...

És un relat amb moltes veritats... M'agrada molt com ho escrius! M'agrada poder-te conèixer i ja et continuaré llegint totes aquestes paraules i aquesta originalitat per descriure el món!

Jordi Casanovas ha dit...

m'ha agradat el teu relat amb les seves contradiccions i la seva visió alternativa.

menta fresca ha dit...

Engancha i sobre tot em quedo amb aquest paràgraf:
"La existència, al cap i a la fi, és resignació amb allò que som, o més aviat, amb allò que ens han obligat a ser".

Clint ha dit...

com esta el servei! jejeje molt xulu el toc final!

elur ha dit...

Fantàstic!
salut! :*)

Anna ha dit...

Molt bonic, m'agrada com ho expliques i fins i tot fa una mica de pena aquesta desconeguda.
Et felicito!

zel ha dit...

Pobreta, no? sí, altiva i també de classe, ben explicat, però com la Carme, al final em fa un xic de pena...Jo l'he girat!!!

Mon ha dit...

gracies pel teu relat es molt maco...(jo en vull mes)

Núr ha dit...

Com diuen per aquí dalt, quin domini de les paraules! Crec que puc veure la protagonist arrufant el nas mentre passeja pels carrers de Moscou...
I l'apunt final, molt bo! :)

Tocat del cargol ha dit...

Si més no és sorprenent i molt ben explicat. Tens molta traça. Podríem discutir fins a l'eternitat això de la resignació, de l'obligació, etc... ho deixarem per unaltre relat!
Salut!

barbollaire ha dit...

una narració que t'enganxa... (com sempre)

Genial!
;¬)*

L'elefant ha dit...

gràcies pel comentari. T'estaré vigilant!