És dir que anem de gintònics, que beurem i fumarem i entre el fum dels Malboro, retornarem al nostre estat original: la invisibilitat. És dir que m'he prostituït, i que també he manllevat l'aurora sagrada del nostre temple. És assegurar-te, malgrat que no ho diguis mai, que mereixo la pena capital. No hi ets. Germina la rosada en els meus llavis, però aturo l'anhel de dir-te totes aquestes veritats silencioses, inquietes, tempestuoses. En l'impàs d'existir o abandonar-me, escric. Del blanc i negre en trec els colors per tintar-me de tragèdia. Deixa que jugui entre la xarxa del llenguatge, on puc caure ferida de mort (Alejandra Pizarnik dixit) i observa com el meu declivi s'assimila a la posta de sol que observarem des del port. Tinc por que m'assenyalis i riguis, que empetiteixi en l'ombra. Tinc por de dir-te que plourà qualsevol dia.
12.10.09
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
totalmenteafavor@gmail.com
Esta obra está bajo una licencia de Creative Commons.
2 comentaris:
hem de ser més optimistes.
No sé res d'ocells, no conec la història del foc. Però crec que la teva solitud hauria de tenir ales.
Publica un comentari a l'entrada