1.10.09

Que importi no és rellevant. Que em llevi, que agafi el metro amb desgana, que senti respiracions a la meva esquena, no és rellevant. Asseure's, escoltar, passar fred en una universitat que no sap regular la climatització, no és rellevant. Ni tan sols arribar a aquesta llar mig pròpia i assentir davant les explicacions alienes. És la desgana de saber que ja és octubre i que en el quart dia, el cansament m'ha vençut. I que a tu també. Per molt que lluiti, per molt que tu intentis, amb violència, sobreviure, la marea ens acaba engolint. Tot és una farsa. Inclús el meu somriure.