27.9.09

Barcelona

Començar a habitar en una casa impròpia. Nòrdic Ikea nivell 2, funda estil Rothko sobre un llit de metre noranta. Aquesta és la ciutat que mesurarà la meva solitud.




5 comentaris:

Rita ha dit...

La solitud també té els seus aventatges, mira de trobar-los.

Que vagi molt bé!

Elvira FR ha dit...

Benvinguda a l'anonimat solitari de la gran urbs! Per cert boníssima cançó...

plugim constant ha dit...

No ens dius quan fa d'amplada: 1,35, 1,50..... Benvinguda a la gran ciutat!

Miquel Casellas ha dit...

No pots estar sola. t'acompanya el teu món. vagi motl be.

Alegria De La Huerta ha dit...

Genialment escollida la cançó, m'imagino la situació. Sempre he pensat que tot comença amb un llit i una cuina i una nevera, no cal res més... bé, sí, tu. Una casa impròpia però que la faràs pròpia, és la manera de sobreviure o viure, construir.