15.9.09

El fumador, Juan Gris


Arribar i fumar en blaus, en verds, en negres, en roigs com la teva sang. Asseure's amb el Malboro als llavis i mirar-te de forma intensa, fins aconseguir avergonyir-te. Jo continc milers de colors que es mesclen entre ells, que es sobreposen, que es confonen. El caos, la capacitat de dir-te ara que t'estimo i que durant l'endemà t'odio, profunda i perpètuament. Veure guanyar les batalles a través d'un ull més blau que l'oceà; observar les derrotes rere aquella part de mi que s'amaga en la tenebra. I escriure sobre això, sobre el centenar de cigarretes que se'm consumeixen entre els dits, sobre com de tota la suma dels colors n'obtinc el negre. I pintar les tonalitats de la meva pròpia disgregació, i distingir-ne el blau d'aquell mar que contemplarem a principis de juliol prop casa meva; el verd d'aquell bosc d'on sempre dubtava tornar-ne; el negre que ens acompanyava tornant a casa després d'aquell concert; i el Malboro que sostenien els meus llavis quan vas preguntar-me si havia començat a fumar de nou, després d'aquella disputa - absurda però necessària - que va iniciar el dolorós final.



Nova (i no del tot satisfactòria) aportació pels Relats Conjunts

16 comentaris:

Elvira FR ha dit...

Abans de llegir de qui era ja t'havia reconegut l'estil....A mi m'agrada prou, millor dit força. Tens un estil propi, no tothom el té.

Elvira FR ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Elvira FR ha dit...

Perdó, torno a ser jo, és que en entrar no m'havia fixat pas que era el teu bloc per això he escrit el que he escrit...he reconegut abans les teves paraules que no pas el bloc on eren...ei bon relat!

Jordi Casanovas ha dit...

doncs per mi sí que ho és prou de satisfactòria...

bona història.

Ramon ha dit...

Veig que els sentiments no són massa clars... com el quadre, ple de contrastos...

Molt bon relat!

kweilan ha dit...

Molt bona història i molt ben escrit.

XeXu ha dit...

És que tornar a fumar no pot portar a res bo!

Miquel Casellas ha dit...

Enhorabona escrius molt be

La Dietrich ha dit...

Cada vegada que deixo de fumar se'm dóna l'efecte contrari, fumant més com si participés d'una absurda prova contrarrellotge. Les disputes absurdes són espirals impensables...

en Kasku ha dit...

Uau.

Clarissa Vaughan ha dit...

gràcies a tots i a totes, però no m'afalageu la vanitat, que no és per tant! :)

fanal blau ha dit...

M'ha agradat molt molt el relat...

Pd40 ha dit...

Genial la combinació de paraules i sentiments amb el quadre, m'agrada molt el teu estil, felicitats!!

sanset i utnoa ha dit...

M'ha encantat! Trobo que està molt ben lligat i al llegir-lo sona mooolt bé!

(I a mi també m'agrada molt la pel·lícula Las Horas)

Utnoa

Nymnia ha dit...

Doncs a mi m'ha agradat molt la teva proposta! M'agrada com descrius en colors! Aprofito i et dono la benvinguda als Relats Conjunts! Bona nit, i bona lletra!

manuscrits ha dit...

M'agrada molt el relat fragmentat com el quadre, el contrast de colors combinat amb els sentiments. Felicitats!