El fumador, Juan Gris

Arribar i fumar en blaus, en verds, en negres, en roigs com la teva sang. Asseure's amb el Malboro als llavis i mirar-te de forma intensa, fins aconseguir avergonyir-te. Jo continc milers de colors que es mesclen entre ells, que es sobreposen, que es confonen. El caos, la capacitat de dir-te ara que t'estimo i que durant l'endemà t'odio, profunda i perpètuament. Veure guanyar les batalles a través d'un ull més blau que l'oceà; observar les derrotes rere aquella part de mi que s'amaga en la tenebra. I escriure sobre això, sobre el centenar de cigarretes que se'm consumeixen entre els dits, sobre com de tota la suma dels colors n'obtinc el negre. I pintar les tonalitats de la meva pròpia disgregació, i distingir-ne el blau d'aquell mar que contemplarem a principis de juliol prop casa meva; el verd d'aquell bosc d'on sempre dubtava tornar-ne; el negre que ens acompanyava tornant a casa després d'aquell concert; i el Malboro que sostenien els meus llavis quan vas preguntar-me si havia començat a fumar de nou, després d'aquella disputa - absurda però necessària - que va iniciar el dolorós final.

Nova (i no del tot satisfactòria) aportació pels Relats Conjunts