4.11.09

Dimecres

Hi haurà un dia que tornarem. Segurament farà núvol i bufarà un vent gèlid, i trepitjarem les fulles mig pansides en el nostre caminar. Desapareixerà, de cop, aquest abisme que reposa entre nosaltres i podrem tornar a contemplar la nostra mísera existència amb la mateixa calma que antany, tot prenent un cafè en un bar de cadires incomodes. Et miraré- fixa i profundament - en un intent de llegir-te i tu preguntaràs tot allò que sempre he temut respondre't. Ensenyarem les nostres cartes i somriurem al dissipar els interrogants. Llavors ja serem un.