8.9.14

Runaway

I córrer. Córrer més enllà de tu i de mi i d'aquesta pluja que amenaça en mullar-nos la roba. Córrer per abandonar-te i per oblidar que dins meu hi ha un arbre que creix i que tot ho destrossa. Córrer per satisfer l'animal que clama per clavar-te els ullals a la jugular i beure de la teva sang com si fos el whisky més embriagador. Córrer perquè en el fons, en les profunditats d'aquesta existència absurda que sacrifica les reines i corona els peons, en el racó més íntim d'aquesta malvada ànima que ens dicta on anar, què fer i quantes llàgrimes cal vessar durant la teva absència; en el fons, res importa i tot i que avui estiguem asseguts prop del raig de sol més càlid, demà ens trobarem desterrats al sisè cercle d'un infern tan gèlid com el teu cor. Quan tornis només podré plorar-te des de la distància. I imaginar-te amb la ira als ulls, i contemplar-te sense veure't, i xiuxiuejar en veu baixa una pregària perquè l'ordre sigui restaurat i jo torni a la teva òrbita. O tu a la meva, o aquesta sort que ens defuig a la d'ambdós. En el fons, res importa i això només és l'esperança inútil d'aquell que ha vist com li han arrabassat el joc de les mans; del que just quan estava a punt de caçar la seva presa, aquesta ha estat abatuda per un caçador indiferent a tot, aliè a l'emoció i l'entreteniment. Cal assumir que la buidor només es soluciona amb un reemplaçament. És hora de tornar al camp de batalla. 


0 comentaris: