4.9.14

Before I ever met you

Que s'ha acabat tot. Que em desterren, més enllà de l'horitzó, a una cova on mai més hi tocarà el sol. Me'n vaig sense poder-te dir adéu, assaborint l'amargor de la teva absència. Potser és l'entrenament per quan la marxa sigui definitiva però, en tot cas, demà netejaré la meva taula i guardaré les meves coses en una caixa de cartró i dilluns, si arriba dilluns, emprendré el camí cap a una nova aventura. I tot i que magnifico la tragèdia perquè només ens separarà l'asfalt d'un dels carrers més cèntrics de Barcelona, l'incentiu de robar-te un somriure a mig matí es dilueix en les meves llàgrimes. Cal deturar la caça i esperar que els déus em beneeixin amb la materialització del cafè promès quan retornis a aquesta mina que ens consumeix a tots i ens ofega. T'enyoraré, com si m'haguessin arrancat la il·lusió per viure, com si allà on vaig no pogués emprendre un altre procés que acabés amb un resultat més favorable. Què en serà de tu i de mi i d'aquesta història que ha desaparegut com l'ànsia que tenia de xuclar-te la vida?


0 comentaris: