Totalmente A Favor

Boomp3.com

En un intent per no perdre l'equilibri, caminàvem per Barcelona evitant alhora, precipitar-nos a l'abisme on totes les paraules són veritat i guarden aquest dolor, terrible, profund, que constantment intentem defugir. Hem sigut covardes, tu mentre callaves i deixaves volar els teus pensaments, jo quan entrellaçava la mirada amb estranys, quan procurava no morir sota un Mercedes blau elèctric. Des del capdamunt del Corté Ingles, americà i cafè amb llet sobre la taula, hem albirat mitja ciutat amb l'espant de sorprendre-la massa calmada, gairebé morta. El rellotge justament marcava les quatre i mitja i jo m'he sentit, parafrasejant a Miqui Puig, mal pero acostumbrado. T'he mentit per no dir-te que t'havia comprat aquella primera edició que tu mai havies pogut aconseguir. Serà qüestió d'esperar pacientment que la gelidesa de l'hivern ho governi tot i donar-te'l, amb un somriure sincer als llavis i l'esperança d'arrancar-te un parell de llàgrimes, tímides, càlides, fruït del ressò del fet dins les teves entranyes. Quan tornàvem, el Sol amenaçava en desaparèixer en el mateix horitzó que tan proper ens ha semblat a mitja tarda. La velocitat ha substituït la lentitud amb la què passejàvem i jo he inclinat el cap, finestra enllà, per arrencar dels estanys conductors que ens ultrapassaven declaracions de tragèdia. Al tren, quan tot estava mig perdut i amb les paraules no dites teixia la meva pròpia mortalla, m'he adormit amb uns versos de Pizarnik als llavis.

Al arribar a casa, plovia.