Totalmente A Favor

És difícil. És difícil deixar d'escriure com si tot plegat estigués cobert per una mortalla de tenebra, és difícil somriure quan tens la certesa que tot desapareix sota la calidesa d'uns dits que no són els meus. Això i les ombres, i el nostre retrobament en carrers negats, i aquest vent que ens colpeja i ens apunyala, i nosaltres que ens separem quan el sol decau, quan el destí es dilueix, quan jo esdevinc tan dèbil que puc atrevir-me a pronunciar les paraules que governen dins les meves entranyes. Només cal deixar-se dilapidar per centenars de mots quan la tarda ens esclata a les mans. En el preludi de la guerra, veurem com el món naix dintre l'ull. I llavors de la música, i llavors de Mishima, en brotarà el sentit a tota una existència. Però de moment, esperem, immòbils, sense fer el pronunciament decisiu. Davant nostre passaran totes aquelles oportunitats que antany anhelàvem i, tot i així, haurem de callar i mossegar-nos els llavis i seguir arraulits, tremolant de fred, moribunds. Realment, ja està tot decidit. Les cartes s'han posat sobre la taula, els peons han sigut sacrificats en favor de la reina, el whiskey ha estat servit i tots els cigarrets reposen, consumits, en el cendrer que et portaren de països estrangers. I nosaltres què? - em preguntes. Responc amb el silenci i deixo que la riuada se'm endugui. A vegades, és millor no fer evident allò que letarga sota la nostra pell. L'abisme conquerirà tota la terra que els nostres ulls albiren. Només podrem caure de genolls i implorar, en les esglésies contra les que ahir blasfemava, per un camí que s'allunyi dels espinosos rosers. Hem nascut, no obstant, per a collir els lliris de l'avinguda de la mort.