Totalmente A Favor

Hi ha dies que tot resulta tan reconfortant, tan plàcid que fins i tot espanta. Hi ha dies que no importa que el sol decaigui en l'horitzó, que a trenc d'alba un lleuger plugim ens mulli, que les hores s'escolin amb més rapidesa que mai. El nucli dur de la nostra vida és saber distingir aquests moments i retornar a la llar amb el somriure del qui sap que ha vençut, durant vint-i-quatre hores, la mateixa tragèdia al rostre. No obstant, el demà espera, arraulit, anhelós de sang fresca, disposat a mutilar-nos i perforar-nos fins el racó més profund de les nostres entranyes. Amb la primera imatge de la ciutat comtal caldrà sobreposar-se a les llàgrimes i mantenir el pas ferm i la mirada fixa en el llunyà horitzó. Serà preceptiu, abans de sortir de casa, vestir-nos amb l'armadura més resistent i col·locar-nos, sense pressa, totes aquelles màscares que resguardin el nostre interior dels ulls aliens; però també dels nostres, perquè vergonyosament, abaixarem la vista en passar davant cada mirall. I aquesta serà la nostra rutina, fins a trobar totes aquelles paraules que materialitzin els nostres sentiments, les nostres inquietuds, les nostres pors.