29.5.09

El principi satànic

Tinc fe. Tinc fe en que les posicions que cal prendre respecte la vida han de ser del tot o res. Cal acceptar aquesta feixuga existència sense reserves i entregar-nos plenament als seus designis. Tinc fe. He de sostenir el bolígraf amb la fermesa pròpia del qui sap que està traçant les línies del seu destí. Fer cerveses, fumar-se un Malboro, jaure al sol i somriure han d'esdevenir el canal per on propulsar-nos a algun succedani de la felicitat. Fa uns dies escrivia que cal avançar. Ho mantinc, ho reitero. Cal avançar i cal fer-ho sabent-te fugissera. Tot plegat no és res més que el simulacre d'una gran batalla: quan decideixo concentrar tots els meus esforços en transcendir-te, un exèrcit aliat a tu em derrota al desemmascarar-me. La política de contenció sempre acabà sent ofensiva: puc dir-me "escúchalos, a todos, pero que el tono de tu voz lo conozcan sólo algunos y que nadie sepa lo que piensas, déjalos a ellos explayarse. Deja que los demás hablen, tú mantente en tus cuarteles de invierno" i després, transgredir amb total impunitat la norma. Amb diplomàcia, les coses únicament aconsegueixen maquillar-se. La veritat es perd, la certitud muta, la sinceritat s'abandona. Repetim un Hiroshima. Ens hem de trair, ens hem d'esventrar, hem d'esberlar-nos el crani. És necessari escriure un punt i final a totes les històries que ens colpegen, un the end, un koniec. Voldria arrancar-te aquests ulls tan foscos, aquests que s'assemblen al mateix abisme. Vila-Matas s'inventa coses. Jo m'invento vides. Fins i tot la meva.

4 comentaris:

thatblogalreadyexists ha dit...

Es tan guay tu forma de decir que también eres una farsante...

Alegria De La Huerta ha dit...

Per què serà que jo mai ser posar un finito...

Miquel Casellas ha dit...

Ke et passa?

Elvira FR ha dit...

Descobrint unes paraules he descobert les teves i ara mateix jo me n'he quedat sense. uf! M'agrada el teu bloc i el que hi escrius i sobretot com ho escrius.