M'he arrancat un ull i l'he deixat, sagnant encara però immòbil, sobre una taula aliena, perfectament parada per a uns convidats entre els quals mai hi seré present. La finalitat? Intentar captar la imatge - el vast mar a s'horabaixa - per sempre.
Ara em podeu reconèixer per l'absència del meu ull esquerre i pel buit que de la conca emana, reflex d'una ànima que sospito desapareguda.
Ara em podeu reconèixer per l'absència del meu ull esquerre i pel buit que de la conca emana, reflex d'una ànima que sospito desapareguda.
3 comentaris:
Inquietant imatge la conca buida de l'ull esquerra....
guauuuuu
Ueps... però quant t'han donat per l'ull? potser m'ho pensi, la cosa està malament.
Publica un comentari a l'entrada