Fenomenal

És percebre una absència dos dies després de la partida. És recordar l'últim cafè en llet, l'últim Malboro assegudes en una terrassa quasi a peu de platja. És saber que per molt que contesti el telefon, ja no sentiré el meu nom. Pensava avui, mentre migdiava en una cel·la de plàstic, que la millor manera d'agraïr-t'ho era eternitzar-te a través de paraules. Fa anys ja parlava de tu en un altre lloc, del teu etern bitllet de cinquanta a primeres hores del matí. Aquest ha sigut el millor agost de tots plegats, el primer de tots en què he pogut mirar-te als ulls i fer una passa endavant. Ens sentarem i demanarem. I em preguntares pel futur, i em mostrares un petit retall de la teva vida. I vam dir que aquest sigui l'últim, mentre enceníem dos cigarrets que provenien del mateix paquet. Al separar-nos, m'abraçares. Era migdia. Ara serà esperar un any, fins a retornar a un altre agost fenomenal.