28.8.09

Fenomenal

És percebre una absència dos dies després de la partida. És recordar l'últim cafè en llet, l'últim Malboro assegudes en una terrassa quasi a peu de platja. És saber que per molt que contesti el telefon, ja no sentiré el meu nom. Pensava avui, mentre migdiava en una cel·la de plàstic, que la millor manera d'agraïr-t'ho era eternitzar-te a través de paraules. Fa anys ja parlava de tu en un altre lloc, del teu etern bitllet de cinquanta a primeres hores del matí. Aquest ha sigut el millor agost de tots plegats, el primer de tots en què he pogut mirar-te als ulls i fer una passa endavant. Ens sentarem i demanarem. I em preguntares pel futur, i em mostrares un petit retall de la teva vida. I vam dir que aquest sigui l'últim, mentre enceníem dos cigarrets que provenien del mateix paquet. Al separar-nos, m'abraçares. Era migdia. Ara serà esperar un any, fins a retornar a un altre agost fenomenal.

4 comentaris:

Miquel Casellas ha dit...

Tabac i amor. molt bé. ho fas molt bé.

Elvira FR ha dit...

Fenomenal allò que podem rememorar perquè ha passat, perquè ha succeït...fumar dos cigarrets del mateix paquet...vet aquí la qüestió.

Clarissa Vaughan ha dit...

senyors, senyores, a vegades em malinterpreten!

Alegria De La Huerta ha dit...

Sí, és genial que hi hagi persones que tot i que estiguin en la distància ens omplin tant. Que retrobar-nos sigui com el darrer cop, que sembli que res hagi canviat, que ens sentim tant bé. Genial és que els agosts siguin tan bons, tinguem o no vacances perquè l'agost permet fer que cada dia siguin vacances.