15.1.10

Demanant un taxi



Clàwdia ni tan sols s'acomiada. M'abandona precipitadament, obrint el paraigües amb fúria, agafant-lo amb la força pròpia d'aquell que et pot arrencar les mateixes entranyes. Encara tinc el seu cafè davant meu, a mig prendre. El seu cigarret, amb els llavis marcats al filtre, es consumeix poc a poc, junt amb el meu. Sospiro profundament i amb calma, amb paciència, remeno el meu tallat. És millor així? És millor observar totes aquestes coses que ha deixat sobre la taula i que li són tan pròpies i, no obstant, saber que ella ha partit, per sempre? Li he dit que havíem d'interposar entre nosaltres el mateix abisme. És aquesta por la que em paralitza i em fa fracassar en la pronuncia de tots els mots indispensables. Són aquestes mans tan dèbils, tan pàl·lides les que es deturen en el moment de sostindre la mà aliena. Alço la vista i miro enfora. Puc divisar Clàwdia en l'horitzó, brandant la mà, aturant un taxi. La pluja i les llàgrimes es barregen en les seves galtes, divina mescla agredolça.



15 comentaris:

Elvira FR ha dit...

Que diferents els relats que he llegit fins ara i que bons tots! tens un estil propi que m'atrapa dins una teranyina de mots , teranyina ben disposada i rica enfilall literari de primera qualitat! Potser sí és millor mirar la tassa encara amb cafè...Molt ben escrit!

Alepsi ha dit...

Uf... un relat fantàstic... agredolç, certament.

Felicitats!

fanal blau ha dit...

Mrs. Dalloway,

m'ha semblat un relat boníssim, i l'imagino com un fragment dins d'una bona novel·la!

Molt bo!!!

Mrs Dalloway ha dit...

doncs no n'estava massa convençuda... però ja veig que tampoc no m'ha sortit tan malament! Moltíssimes gràcies a tothom! :)

Miquel Casellas ha dit...

eieie. ho fas molt be

XeXu ha dit...

Un bon relat, molt gràfic diria jo. És com donar un cop de porta!

kweilan ha dit...

A mi m'ha encantat.Molt ben reflectit el desengany d'ella des de la veu d'ell.

barbollaire ha dit...

Coincideixo amb en Fanal Blau.

Són imatges pintades amb paraules.

Magnific!

Rita ha dit...

Molt ben descrita l'escena, es pot gairebé veure... Molt bo!

Ramon ha dit...

Escrius una sensació... que crec que per molts és pròxima.

Mirar com es consumeix la cigarreta de l'altre acabat de marxar...

Brillant!

La Meva Perdició ha dit...

Felicitats, pel relat. Quina combinació de calma i tranquil·litat, entre tantes sensacions i sentiments que queden dibuixats.

adrià ha dit...

Estrany també... però molt bo!!

- assumpta - ha dit...

Felicitats! El trobo un relat molt ben trenat i redactat. Trist i tendre alhora. Ho té tot.
M'ha agradat molt.
:)

Grocdefoc ha dit...

Jo el trobo un relat profund. M'ha agradat força.

Pd40 ha dit...

Com sempre, un relat ple de matissos que s'ha de rellegir i assaborir, com un bon vi. Felicitats!!

(i això del canvi de nom? la Clarissa ha marxat?)