24.4.10

Sempre la mateixa (història)...

Drac del Parc Güell, Gaudí, 1922


Ascendia fins el Parc empunyant l'espasa amb mà tremolosa, suada, fràgil. El sol queia sobre les seves espatlles, escalfant una armadura imaginària. Quan arribà a la porta, al llindar, va aturar-se. Respirant profundament, intentà calmar el batec del seu cor. Després va començar a caminar poc a poc, buscant el drac, buscant la dama. Mata'l - pensava - mata'l sense miraments, salva la princesa, converteix-te en l'heroi que mai has pogut ser. En la llunyania divisà la bèstia. Li conformava la pell una miscel·lània de colors que brillaven a causa de la llum. Amb la boca mig oberta, jeia, immòbil, entre la malesa.

Quan el nostre cavaller va percebre que el drac no era real, entengué que la princesa tampoc existia.


De nou, una humil aportació als Relats Conjunts




¡Dejad, dejad mi corazón embriagarse de una mentira,
sumergirse en vuestros bellos ojos como en un hermoso sueño
y dormitar mucho tiempo a la sombra de vuestras pestañas!

"Semper eadem", Charles Baudelaire


12 comentaris:

Elvira FR ha dit...

Ets una crak! m'ha agradat moltíssim! Molt ben escrit i molts significats...l'aparença..la mentida...la imaginació que no és la realitat

McAbeu ha dit...

Està molt bé la imaginació però sovint la realitat ens fa tocar de peus a terra. M'ha agradat molt! :-)

Pd40 ha dit...

Quina enveja què fas! Ja sé que no, però quan llegeixo els teus relats sembla tan fàcil.
Et felicito un cop més :)

kweilan ha dit...

Felicitats! M'ha agradat moltíssim.

Mrs Dalloway ha dit...

Moltes gràcies a tothom! No n'estava segura d'estar a l'altura, perquè vaig començar a llegir-vos i vaig pensar que havíeu deixat el llistó altíssim! :)

deomises ha dit...

Quan el nostre cavaller va percebre que el drac no era real, entengué que la princesa tampoc existia.

Bona frase final per a un relat perfectament trenat, d.

La Meva Perdició ha dit...

Has creat un bell miratge, i s'ha fos amb la mateixa elegància. Felicitats pel relat.

XeXu ha dit...

Pobre cavaller, al final es queda més sol que un mussol. Bona aportació!

Ada ha dit...

Molt bo!!! Aquest cavaller també era miop, no?

garbi24 ha dit...

Tanta por per al final no poder gaudir de l'esperada princesa.
Bon relat

montse ha dit...

M'agrada sentir diferents versions de aquest drac.

Mrs Dalloway ha dit...

Gràcies a tots, de nou!