Alta volta nocturna

Precipitar-se a l’esquerra de l’abisme. Enfonsar-se en la blavor dels teus ulls. Deixar que els records esdevinguin arena, i que el mar la colpegi, onada rere onada, suavitzant-los. Fa mesos que escric sobre el que va passar vint-i-tres dies abans de fer-ne vint-i-tres, i ara, el destí ha volgut que tornem a celebrar un torneig en aquestes dates. Però s’obriran les ferides i en sagnarà la por, i l’odi, i el rancor, i el dubte de no saber en quin bàndol juguem ambdós. Sí, tinc por. D’enganxar-me els dits, de callar al teu davant, del dubte paralitzador just en l’estocada final. De no saber si me’n sortiré, definitivament, de no saber si un cop havent tancat el llibre, et podré desnonar, d’una vegada per totes, de la meva vida.