No caure del cavall. No sobreviure a les onades d’un Atlàntic enfurismat. No cremar-se en la flama dels records. No esperar que la bala et perfori el cervell. Demà serà divendres i pensaré que al capdavall, he sobreviscut prou bé al sotrac intern d’aquest març. Haver perdut cossos però haver guanyat partides a escacs. Haver sacrificat un peó, haver-se deixat menjar la reina. Fins i tot puc dir que ha plogut molt, des de llavors, perquè inclús avui la pluja em mulla uns dits tremolosos. El resultat de tot plegat? La vida, en si mateixa.
totalmenteafavor@gmail.com
Esta obra está bajo una licencia de Creative Commons.