25.10.15

Made of Stone

He passat tres-centes nits sense dormir i en la meva ment he projectat mil cinquanta paraules de colors. L'evidència que l'error fou mentir-me - i mentir-te, al cap i a la fi - inunda cada cèl·lula del meu cos. I ara tinc aquesta absurda necessitat de vomitar-ho tot, aquest irresistible impuls d'agenollar-me enmig de Gran Via i deixar que el primer cotxe m'atropelli. El mar que curava les meves ferides s'ha enretirat i ara, la sorra negra on escric les paraules que em condemnen, torna a revelar la meva veritat. Les meves mans són virtuoses en l'art de destruir, en la certesa de no lliurar, en abraçar la por que em paralitza. Sempre defugint les batalles que em poden convertir en una reina victoriosa. Sempre amagant-me en insondables pous on l'eco de la meva rialla s'esmorteeixi abans d'arribar a la superfície. Sempre deixant que la pell s'arrugui i les mans tremolin i els ulls plorin i aquest cor, que batega quasi imperceptiblement, es congeli, de manera irremeiable. Altra vegada morta en vida, la misericòrdia de la segona oportunitat s'escola entre les cançons que un dia vam escollir.