L'equilibrista s'acompanya de les seves ombres

Boomp3.com

Man Ray

Tot és de vidre si els colors es dilueixen en les primeres pluges d'un setembre que ens veurà morir i renàixer. Podria obrir-me la pell i ensenyar-vos tot allò que meticulosament guardo en el meu interior. Cal només un minut al telèfon per a començar de nou, fins que altra vegada l'absència sigui massa feixuga. Aquesta perspectiva canviarà sota l'anhel de conquerir-ho tot. Jo dubto de les seves paraules perquè sóc conscient que vol estalviar(-me) dolor. Intento agafar la mà. Intento agafar qualsevol mà. Entre la multitud he vist rostres coneguts, i, no obstant, ofegant-me en pròpia covardia, no he gosat ni tan sols observar. Desistir és un gran verb si l'acompanya el mot vida. Han calgut sempre masses màscares per a dissimular la tragèdia. Només calia somriure i aparentar. Arribarà setembre hi hauré de tornar-ho a fer, després de tota la tela que fou esquinçada per l'odi, la indiferència i l'apatia. Em perfecciono fins arribar a un domini virtuós de la hipocresia. Sóc una persona deplorable. No hi ha cap altra veritat més que aquesta.