1.10.07

The Son of Man


Té un aspecte malaltís: alt i extremadament prim, amb una pell pàl·lida la qual podem recorre mitjançant els camins que tracen les seves venes. Empra una vestimenta clàssica, en blanc i negre, i només es permet una pinzellada de color en la corbata, utilitzada per intentar aparentar una alegria mai sentida. És un home típic, com els que ens podem trobar en agafar el tren un matí de desembre o en una tarda de diumenge al cinema.

No obstant, cal mirar-lo al rostre. Dels seus ulls - corrents oceàniques - en vessa la saviesa d'aquell que ha viscut més de mil anys. Les seves faccions són pronunciades, exòtiques, educades per esbossar centenars d'expresions que satisfan la curiositat més sincera. De la seva boca en surt una llengua víperina, però la seva veu, dolça, fa oblidar la visió de dos esmolats ullals bucals, per on escup el verí que ens fereix.

Només cal mirar-lo al rostre per descobrir-hi la temptació, el pecat original, la serp que ha trascendit més enllà del temps, la possibilitat de fracassar de forma total.
I ell és qualsevol individu.



(humil participació als Relats conjunts)

13 comentaris:

triLLina ha dit...

M'encanta!






























(m'encantes)

Marinetix ha dit...

Darrere la poma, l'essència de tota essència humana!
Profund i senzill a la vegada. M'ha agradat molt. Fins aviat, Clarissa!

barbollaire ha dit...

Buuuuuuuuuuuuuuuuuuufffff!!!!

Quin tros de relat! És molt bo! Boníssim! Genial!!

Gràcies per voler compartir-ho amb nosaltres!

XeXu ha dit...

D'humil res, està molt ben escrit, això per davant de tot, i a més, et queda una idea de personatge misteriós que a molts ens agrada recrear. Te n'has sortit molt bé.

zel ha dit...

Jollons!!!(perdó), sort que és una humil contribució als relats conjunts, boníssim, així el trobo jo. Gust de llegir-te, passaré ben sovint, ja t'ho ben prometo, és la tempació.

Mon ha dit...

gracies pel relat m'agradat poder llegir-lo sota el meu garrofer...

Betty ha dit...

M'ha agradat molt la interpretació, la manera de plasmar-ho, tot! Felicitats!

eudald ha dit...

és que... mira que ens costa de vegades mirar-nos a la cara! No es pot jutjar per la manera de vestir, no... heehehe, però molt m illor si mirem tot allò que ens tempta!

Déjà vie ha dit...

i l'hem d descobrir nosaltres? ;)

Anònim ha dit...

Hauré de començar-me a plantejar sèriament obrir el teu club de fans. O si més no, emportar-me alguna que altra comissió! xD

De la perra que t'adora.

Pd40 ha dit...

Ostres, és boníssim, crec que has clavat l'essència del quadre. Amb això fas la presentació als relats? Nivellasooo!!

adrià ha dit...

Gràcies per la visita, la teva "casa" m'agrada molt. :-)

Núria ha dit...

"I ell és qualsevol individu". Poques persones tenen la sort o desgràcia (segons com ho considerem) de fer cara de bones persones. M'agrada aquest final...

Fins demà!