Té un aspecte malaltís: alt i extremadament prim, amb una pell pàl·lida la qual podem recorre mitjançant els camins que tracen les seves venes. Empra una vestimenta clàssica, en blanc i negre, i només es permet una pinzellada de color en la corbata, utilitzada per intentar aparentar una alegria mai sentida. És un home típic, com els que ens podem trobar en agafar el tren un matí de desembre o en una tarda de diumenge al cinema.
No obstant, cal mirar-lo al rostre. Dels seus ulls - corrents oceàniques - en vessa la saviesa d'aquell que ha viscut més de mil anys. Les seves faccions són pronunciades, exòtiques, educades per esbossar centenars d'expresions que satisfan la curiositat més sincera. De la seva boca en surt una llengua víperina, però la seva veu, dolça, fa oblidar la visió de dos esmolats ullals bucals, per on escup el verí que ens fereix.
Només cal mirar-lo al rostre per descobrir-hi la temptació, el pecat original, la serp que ha trascendit més enllà del temps, la possibilitat de fracassar de forma total.
I ell és qualsevol individu.
(humil participació als Relats conjunts)
13 comentaris:
M'encanta!
(m'encantes)
Darrere la poma, l'essència de tota essència humana!
Profund i senzill a la vegada. M'ha agradat molt. Fins aviat, Clarissa!
Buuuuuuuuuuuuuuuuuuufffff!!!!
Quin tros de relat! És molt bo! Boníssim! Genial!!
Gràcies per voler compartir-ho amb nosaltres!
D'humil res, està molt ben escrit, això per davant de tot, i a més, et queda una idea de personatge misteriós que a molts ens agrada recrear. Te n'has sortit molt bé.
Jollons!!!(perdó), sort que és una humil contribució als relats conjunts, boníssim, així el trobo jo. Gust de llegir-te, passaré ben sovint, ja t'ho ben prometo, és la tempació.
gracies pel relat m'agradat poder llegir-lo sota el meu garrofer...
M'ha agradat molt la interpretació, la manera de plasmar-ho, tot! Felicitats!
és que... mira que ens costa de vegades mirar-nos a la cara! No es pot jutjar per la manera de vestir, no... heehehe, però molt m illor si mirem tot allò que ens tempta!
i l'hem d descobrir nosaltres? ;)
Hauré de començar-me a plantejar sèriament obrir el teu club de fans. O si més no, emportar-me alguna que altra comissió! xD
De la perra que t'adora.
Ostres, és boníssim, crec que has clavat l'essència del quadre. Amb això fas la presentació als relats? Nivellasooo!!
Gràcies per la visita, la teva "casa" m'agrada molt. :-)
"I ell és qualsevol individu". Poques persones tenen la sort o desgràcia (segons com ho considerem) de fer cara de bones persones. M'agrada aquest final...
Fins demà!
Publica un comentari a l'entrada