11.12.08

La gran ona de Kanagawa


Dinava sol enmig de la multitud, acompanyat únicament per la premsa gratuïta del dia. Deixava lliscar la seva mirada sobre els titulars, aturant-se especialment en la secció de política catalana. A vegades escrivia un parell de mots en una llibreta desgastada, símbol inexcusable que gestava el seu pròxim llibre. Alguns dies, perdia la mirada al fons del seu plat, i reflexionava, deixant la forquilla suspesa en l'aire, sobre la idoneïtat dels seus actes. Vist des de la llunyania emanava una aura de tristor profunda, i malgrat saber que potser l'exili que els de la seva condició li havien imposat es trobava justificat i merescut, era inevitable defendre'l per sobre de qualsevol cosa.
Així, aquesta visió d'una solitud devastadora i constant, aquesta percepció de l'abisme al voltant d'un similar, em colpí, d'igual manera que ho feu la certesa del sentiment de compassió. La fúria pròpia d'un oceà convertida en idea s'adentrà fins les profunditats de les meves entranyes i, provocant-me un sabor salat als llavis, únicament vaig poder sentir la força irremeiable que m'empenyia mar endins, manllevant-me de la distància, de la desconeixença, de la timidesa.

I, quan m'hi vaig seure just davant, quan li vaig somriure, la marea s'enretirà deixant entreveure una terra erma.



Humil i poc inspirada proposta per l'últim Relat Conjunt


11 comentaris:

david santos ha dit...

Excelent trabajo!!!
Gracias por hacerlo.

Mireia ha dit...

d'on has tret que sigui poc inspirat. Costa trobar un sentiment de tendresa en les imatges i tu ho has fet. A mi m'ha agradat

Núr ha dit...

poc inspirada? saber que aquest mar és exactament el que de vegades tenim a dins i aconseguir posar-ho així com ho has escrit tu... poc inspirada??? no. senzillament brillant!

XeXu ha dit...

Dues ànimes solitàries que es troben, bona proposta, i original. Ficar aquestes ones dins d'un mateix no és fàcil.

kweilan ha dit...

Em sembla una història molt bonica. I molt inspirada, també.

menta fresca ha dit...

Dons a mi m'agrada i molt, has aconseguit que m'ho imagini mentre et llegia!

- assumpta - ha dit...

El trobo un relat MAGNÍFIC i molt original!
Felicitatsssssss !!!

skorbuto ha dit...

Poc em queda per dir que no t'hagin dit ja, una imatge prou suggeridora i, malgrat ho neguis, molt inspirada.

Cesc ha dit...

Poques vegades he llegit tanta realitat tant ben relatada, enhorabona...

Pd40 ha dit...

Felicitats! Com sempre, un relat excel·lent.

òscar ha dit...

bon escrit; m'ha agradat molt aquesta fúria interior!