22.5.10

Per analogia

LAS TRES VELAS, Joaquin Sorolla 1903


A contracorrent. Caminant amb lentitud per la platja, contemplant un horitzó inabastable. Tres dones, tres històries, tres existències consumides per la tradició, pel patriarcat, per la sublimació de l'anhel de llibertat. A vegades, s'aturen i tímidament, es mullen els peus a l'aigua. A vegades, s'aturen i tímidament, es somriuen amb tristesa, sabent-se còmplices i esclaves del mateix destí. Fan el viatge en silenci; duen la fruita i el peix, sostenen el fill que les perpetuarà, sofreixen per la tardança. No obstant, no miren mai la mar. Saben que en fer-ho, veuran sempre tres vaixells que s'allunyen, lliures, cada un amb una de les seves tres ànimes.


Insatisfactòria col·laboració per als Relats Conjunts

17 comentaris:

Elvira FR ha dit...

Contundent! molt bo! m'ha agradat molt el teu relat...

La Meva Perdició ha dit...

Mol bo! El desig de llibertat albirant la mar, la duresa de la vida diària, i el pes feixuc de la tradició que condiciona els rols.

aleix ha dit...

No sé com es trenca el silenci en algunes de les teues entrades, i a vegades tinc por que trencar-lo sigui trencar alguna cosa realment important.
Volia dir-te que et llegeixo, que no sé quina cara fas ni com ets. Però el que escrius m'agrada, m'agrada molt i em perd.

Pilar ha dit...

M'encanta el paisatge costumista en què ens endinsa el teu relat.

XeXu ha dit...

I les seves tres històries segur que donarien per omplir fulls i més fulls de paper.

Irianesh ha dit...

Preciosa la forma de plasmar els sentiments de les dones... Molt intens... Felicitacions ;)

montse ha dit...

M'ha agradat veure com descrius aquestes dones atrapades pel seu destí, i quan ho remarques amb el fet que no s'atreveixen mirar al mar per veure con s'allunyen les tres veles.

Salut!

Jordi Casanovas ha dit...

segueixo pensant que d'insatisfactòria res de res.

garbi24 ha dit...

La llei del mar sempre imposa al qui es queda a terra

lolita lagarto ha dit...

M'ha encantat!!!!!!! tan breu i tan intens!
Em sembla que amb les dues darreres frases, des de "no miren mai el mar...."fins al final està tot el relat incorporat, fantàstic!

kweilan ha dit...

M'ha agradat molt.

Ada ha dit...

Una preciositat!!! Moltes vegades he pensat això en observar de prop la vida d'algunes dones... enhorabona, m'ha encantat!

jordicine ha dit...

Preciós. Viure i intentar no preocupar-se pels problemes, relativitzar-los una miqueta. Et felicito.

fanal blau ha dit...

Si la teva aportació et sembla insatisfactòria, a mi em sembla satisfactòriament intensa!
Bon relat!

Mrs Dalloway ha dit...

Moltíssimes gràcies a tothom!

Pd40 ha dit...

Insatisfactòria, dius? Tens el llistó molt alt, pq els teus escrits són molt bons. Com sempre, un plaer llegir-te.

deomises ha dit...

Em repeteixo i emulo a Pd40 i a fanal blau... A mi em satisfà, però comprenc la insatisfacció després d'haver parit un text del paridor, de la paridora...

Gràcies, d.