Per què la nostra història no va funcionar?

Es tracta de desaparèixer. No és que sigui massa dura, és que imposo la racionalitat per sobre de tot. Decidir què vull fer (amb tu). Decidir si és convenient continuar una història aturada. Llegeixo poesia i m'embriago amb versos aliens. En l'albada et ploro, cadàver inert i pàl·lid. De les meves pròpies venes en brota la sang que un dia vam perdre. Una nit sopàvem, amb les mans entrellaçades; postres de tast de xocolata. Vaig divisar-te sota la pluja amb un paraigües mig trencat. No entenc perquè ara tot són imatges que et pertanyen. La memòria dicta el seu fat. He de llegir més, he d'escriure més, he de procurar tornar a romandre en terra de ningú. Ignora les cadenes, ignora el jou. La llibertat t'obvia i jo no tinc una habitació pròpia. Quant de caos, aquí! Al cel el trenca l'estrella que, irremeiablement, cau i mor. I què, i què? Quina és la resposta a la teva gran pregunta? I si és certa l'afirmació que inclou la paraula maleïda? Bevem el cava que un dia no volgueres, reposem durant l'angelus, llancem pedres al llac, enfonsem aquest vaixell, d'una vegada per totes. Tu i jo un dia ens perdrem en l'altre i el pitjor és que no sabrem retrobar-nos. Un dia jo et miraré els ulls i em veuré dins teu i llavors només podré fer les maletes i partir lluny, ben lluny, allà on naixi el mal temps.