10.10.10

Flesh and blood

Enyor. Pèrdua. Escriure amb molts punts i comes. Tornar. Deixa que em senti esclava d'aquella tragèdia passada. Què podria xiuxiuejar-te sota el pes del nòrdic que un dia va veure fondre'ns? Es tracta solament d'agafar la paleta dels colors i començar a impregnar-ho tot amb aquesta deixadesa, amb aquesta passivitat que vessa dels meus porus. Ara sí, sempre que hi hagi una trucada perduda en la meva blackberry, travessaré els set mars per encontrar-te. Dolça militància a un romanticisme ranci, passat de moda. Però en els termes arcaics, sempre em guanyes la partida. I observa la reina, des de la torre estant, com amb mirada melangiosa narra una història que no li pertany. L'envolta el més profund error i reprodueix l'engany de viure. I quan assenyala l'horitzó - en el moment en què el sol abasta el zenit - i xiuxiueja: "és allí on es troba la meva felicitat" s'alcen els cadàvers dels seus avantpassats, incrèduls, esmaperduts per aquesta cascada de sentiments que nega els camps. I en la línia entre la destrucció i la renaixença, el que ara no té forma, el que reposa latent en les profunditats de les nostres entranyes, evolucionarà fins a aixafar-nos, sota el feixuc pes d'allò que no pot ésser controlat. No és culpa meva si quan et miro els ulls he de mossegar-me els llavis per no dir-te que t'estimo. I si em tremolen les mans al resseguir-te la silueta, i si el meu cor batega de manera accelerada quan reposes junt meu. Jo, com Pizarnik, hem decidit escriure, escriure fins a enredar-nos en els fils del llenguatge i caure ferides de mort.

2 comentaris:

Miquel Casellas ha dit...

eL VERB xiuxiuejar sempre m'ha fet molta gràcia

Elfreelang ha dit...

escrius tant bé que pintes en la paleta del llenguatge quadres plens de sentiments i melangies entorn de l'amor i el desamor....ferides de mort per les lletres i el no dit ...