El poeta en la modernitat

Rellegiria a Margarit, a Baudelaire, a Pizarnik, fins i tot l'imparable poeta Hèctor Bofill. Traçaria les línies de similitud entre tots els versos, gran orgia literària, i just quan m'hi enfonses tan profundament que hagués de cloure els ulls, escriuria un poema, el definitiu, el que m'alcés com a jove promesa de les lletres catalanes. Mentrestant, i amb aquest somni gravat a la ment, m'aixeco cada dia i col·loco, pausadament i traçant entre ells una paral·lela perfecte, els fulls de paper i el bolígraf sobre l'escriptori. Després, quan miro per la finestra i observo el cel me n'adono que avui tampoc és un bon dia per a iniciar l'obra definitiva. I amb resignació i esperant èpoques millors, em llaço la corbata fins a l'ofec i em dirigeixo a l'oficina.