La ressurecció de la carn

No només aquest bloc està en declivi. La meva facultat per crear una prosa nostàlgica, melangiosa, viva dins la tristor també està morint-se, en els meus braços. Enrere han quedat aquelles glorioses entrades que em feien tremolar les mans, aquelles que recuperaven, en mi, records dipositats en el racó més profund de la meva ment. No és temps de bombardeigs aeris, però tampoc és temps de mantenir en vida un moribund que agonitza. Així que cal? Cal extenuar-se com fins ara, obligar-se a seguir un camí que cada dia es desdibuixa més? Noves portes s'han obert, al compàs d'altres que es tancaven. Per ressucitar he de tornar a llegir-me, a llegir poesia. Tornar a mi, aprofundir en la meva essència i deixar oberta, de nou, l'aixeta que comunica l'exterior amb allò que s'amaga dins les meves entranyes.