La cautela és besar-te sense cloure els ulls, podent veure qui passa. La cautela és mirar per la finestra per saber si plou i observar les hèlices dels aparells de ventilació (tots es motors) girant de forma frenètica. La cautela és rellegir les frases que t’escric i mesurar, amb un peu de rei, l’efecte de totes aquestes paraules. Per què al capdavall, qui ens sabria contestar com és un dia just a punt d’acabar?
Però ignoro la pregunta i tiro milles, fins que només ets una mota de pols al meu passat. Més endavant sempre podràs alçar-se com Llàtzer i ser testimoni de la resurrecció de la meva carn, estremint-se sota la força del vent. I fixa’t, ara sona aquella cançó amb la que un dia vas mirar-me més enllà de mi. Malgrat tota la distància, l’odi, la indiferència i aquest riure histriònic amb el que sempre em contestes, algun dia correrem, de nou, en busca la rosa.
