Quan truqui, digues que no hi ets. A vegades tallar la carn costa. Esberla't el crani, entre tants records en trauré aquell que faci somriure. Què serà de nosaltres quan es retiri la marea i sobre la sorra en quedin els cadàvers dels nostres pares? Més enllà de les meves mans només hi ha el silenci de la nit estrellada. Sempre hem caigut del costat esquerra del llit, directe a l'abisme. Si em recites Baudelaire, hauràs de preguntar qui t'ha pegat. Sempre he volgut ser ombra, però al desfer el fum amb l'aigua del Leteu he oblidat fins i tot el meu nom. Després de nosaltres, el res.
Tantes històries per dir que entristeixo.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada