Lakmé

Netejar el tauler. Recuperar les peces del fons de l'armari i treure'ls la pols, pacientment. Esmerar-se amb aquelles petites taques produïdes pel temps, fer memòria dels peons sacrificats. Cuidar la reina. Buscar el rellotge entre els calaixos, apartar records i anhels passats, llençar lluny la por. Disposar-ho tot i esperar-te. Els nervis de no saber quina peça moure es compensen amb la blavor oceànica dels teus ulls. Després de dos anys, no només arriscarem la reina, sinó els nostres propis reialmes. I quan tot caigui pel seu propi pes, al cloure els ulls hi veurem tenebra. Al cap i a la fi, el desenllaç és més que previsible.