Diu que no sap el que vol

No, ni l'amor és la victòria ni obrir-se les venes i ajaure's en una banyera plena d'aigua tèbia és morir. Veurem caure les llàgrimes de Sant Llorenç com aquell que veu passar els minuts en la seva vida, i davant la passivitat del qui res té a perdre, ens estirarem en un camp amb olor a fems, dibuixant en l'aire les històries d'un passat que es va quedar al tinter. Bec vermut a deshores i llegeixo a Vila-Matas i m'entristeixo perquè la solitud que abans necessitava com aquesta freda brisa durant l'agost, ara em sembla una llosa feixuga que no em permet alçar el cap. Em perdo el cel, em perdo tot allò que no passi arran de terra. I davant meu, unes ballarines estrangeres em mostren cercles amb les mans i m'intenten ensenyar una vida on jo mai vaig trair-te, on la voracitat de la carn era l'ombra en un llibre que mai vaig llegir. Però era de nit i era en la mateixa habitació d'hotel en la que vaig dir-te la paraula prohibida on l'estrany s'adormia al meu costat mentre jo només podia sentir el xiscle de l'albatros volent alçar un vol impossible. No sóc res i tot i així, acuso aquest caos i aquesta incertesa del qui té dos camins per triar. Marxar o quedar-me, sobreviure o desertar; començar a creuar per les avingudes de la mort i collir amb les mans les roses amb espines. Però és que no veieu que el cuc carmesí m'està rossegant la vida?!

Oh, Rosa, estás enferma! 

El gusano invisible 

Que vuela por la noche, 

En la tempestad que aúlla,

Ha descubierto tu cama 

De gozo carmesí, 

Y su amor oscuro, secreto, 

Te consume la vida

W. Blake